Select Page

Omar Thomaz i el bolsonarisme

by | 29/setembre/2020

Omar Thomaz i el bolsonarisme

 
Play/Pause Episode
00:00 / 51:38
Rewind 30 Seconds
1X

L’Omar Ribeiro Thomaz, antropòleg i professor de la Universitat de Campinas, al Brasil, coordina el Centre d’Estudis sobre Migracions Internacionals de la mateixa universitat, però amb l’actual cicle polític també reflexiona molt sobre la situació del seu propi país. En aquesta trucada parlem sobre la figura de Jair Bolsonaro i allò que l’envolta per intentar entendre d’on ve i què està passant al Brasil. L’Omar defensa que un govern com aquest, que menysprea la vida, l’hem d’anomenar feixista.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Tot i haver començat aquest podcast a la segona meitat del 2020, aquesta és la primera conversa de La Trucada en què la pandèmia de la Covid-19 és un dels temes de la conversa, perquè és una bona mostra de la qüestió que volíem abordar amb l’Omar. El Brasil, sota la gestió de Bolsonaro, s’ha convertit en un dels països que encapçala el rànquing global de morts per coronavirus. Mentrestant, «el que fa el govern federal és promoure una mena de caos, critica, desmobilitza i fa poc cas de la pandèmia o dels morts». Quan vam enregistrar l’entrevista, el país seguia sense ministre de Salut; el 14 de setembre Bolsonaro va nomenar el general que ocupava el càrrec de forma interina des del maig. «La primera cosa que va fer el president va ser dir que no hi havia morts, la segona va ser criticar els governadors dels estats que buscaven formes per promoure els enterraments d’aquests morts, ridiculitzava els mateixos enterraments, i finalment, quan les morts es feien evidents i els periodistes li preguntaven deia “i a mi què?”», recapitula l’Omar. «El feixisme no vol morir, però menysprea la vida dels altres, i ridiculitza la por dels altres a la mort».

El bolsonarisme ha apostat per la creació d’enemics i per produir por sistemàticament. «Ha produït en la gent una por a algú, a unes forces polítiques d’aquest país, que estarien atacant la llibertat individual de les persones, la seva religió, la seva sexualitat, la seva família…». «Va aconseguir convèncer que els que s’oposaven a ell s’oposaven a tots els llocs on la gent se sent segura. Va convèncer que els opositors de Bolsonaro estaven contra l’església, que és un lloc de seguretat per la gent de la perifèria, de la família, i que els governs progressistes atacaven la família amb la dictadura gai». «Això és tan absurd que ni tan sols ho discutim, però el problema és que és de que la gent parla a les parades d’autobús», remarca.

L’antropòleg és crític amb els discursos que qualifiquen Bolsonaro com a populista. «S’ha intentat crear un paral·lelisme entre populisme de dretes i populisme d’esquerres, i evidentment trobarem elements amb els quals podrem relacionar Bolsonaro amb Lula, per exemple aquesta connexió amb els grups populars, però aquestes connexions estan rodejades de tantes coses tan diferents que fer-les perjudica». També critica qui ho veu com un cicle conservador que respon a un cicle progressista en la història del Brasil. «Bolsonaro s’apropa a una mena de màquina de destrucció, vol detruir la constitució; una altra característica del feixisme és destruir les institucions democràtiques, menjar-se-les des de dins».

En la seva recerca, l’Omar ja havia treballat sobre els militars brasilers, específicament sobre la seva actuació a Haití, i destaca el paper clau que tenen en l’ascens de Bolsonaro. «Va quedar molt clar que la nostra democràcia era una democràcia segrestada; vam tenir la il·lusió d’una construcció democràtica i de que els militars estaven controlats per les institucions democràtiques, però ha quedat clar que no va ser així. Quan el govern Dilma va institucionalitzar al Brasil una comissió de veritat sobre els crims comesos durant les dictadures militar, els militars comencen a fer política amb els quadres de l’exèrcit i de les policies militars que tenim a tots els estats. És llavors quan aposten per una figura que era anecdòctica, una mena de caricatura, com era Bolsonaro, un parlamentar mediocre des de feia vint anys».

«Però Bolsonaro no surt del no-res, està en un context que li és simbòlicament favorable», apunta. «Al Brasil hem estat incapaços de presentar una oposició a un procés de desidentificació —un concepte del sociòleg holandès Abram de Swaan— pel que fa als grups que són vulnerables. Aquesta indiferència de Bolsonaro davant la mort no ve del no res, està profundament arrelada en dècades d’història en què es va construir la indiferència envers grups socials que poden morir».

L’Omar acaba fent una crida a la solidaritat internacional: «Una de les coses més brutals que ens pot passar ara és una indiferència pel que ens està passant. Més que mai, a Barcelona, a Catalunya, s’haurien d’organitzar comissions de suport a grups específics, per entrar en contacte directe amb la gent que està combatent Bolsonaro i la pandèmia. Cada vegada que es parla de qualsevol cosa relacionada amb la democràcia s’hauria de recordar el que està passant al Brasil».

Segueix La Trucada.

Sabrina Sánchez i el treball sexual

Sabrina Sánchez i el treball sexual

L’estiu del 2018 l’Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d’un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l’Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària de comunicació d’OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Què està passant al Brasil? D’on surten el president Jair Bolsonaro i el seu projecte polític? Amb l’Omar Thomaz, antropòleg i professor de la Universitat de Campinas, al Brasil, hem intentat abordar aquestes qüestions. L’Omar defensa que un govern com aquest, que menysprea la vida, l’hem d’anomenar feixista, i ens demana que no deixem de parlar de la situació que atrevessa el país.

Gala Pin i el poder

Gala Pin i el poder

La Gala Pin, activista veïnal i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, va acceptar molt amablement ser l’entrevistada de prova per posar en marxa ‘La Trucada’. Li vaig proposar parlar sobre el poder, i el vam abordar en diverses de les seves formes: el govern municipal, la Fundació Macba, l’organització veïnal o la policia.

Miguel Sicart i el software ridícul

Miguel Sicart i el software ridícul

Què ens aporten unes aplicacions que no imaginen solucions a problemes reals sinó que resolen problemes imaginaris? El Miguel Sicart és professor i coordinador del Centre de Recerca sobre Jocs d’Ordinador de la Universitat de Tecnologies de la Informació de Copenhaguen, a Dinamarca, i ens provoca aquesta pregunta amb un projecte amb el que crea programari ridícul. A partir d’aquest projecte, vam parlar sobre la ideologia darrere les tecnologies que utilitzem, sobre les possibilitats del joc, sobre la ‘patafísica i sobre com, en realitat, vivim en un món bastant ridícul.

Karma Peiró i els algoritmes

Karma Peiró i els algoritmes

La Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, ha estat treballant darrerament sobre l’ús dels algoritmes de decisió automatitzada a Catalunya. Parlem sobre la seva presència en diversitat d’espais de la nostra vida, els seus beneficis, riscos i biaixos.

Presentació: Un podcast de reflexions telefòniques

Sóc el João França, sóc periodista, i m’agradaria presentar-vos ‘La Trucada’, un podcast d’entrevistes per escoltar i aprendre de gent que fa front a qüestions molt diverses.

Hoda Dahbi i la convivència

Hoda Dahbi i la convivència

L’Hoda Dahbi és educadora social i treballadora del Servei de Prevenció i Convivència del districte de Sant Martí de Barcelona. A la Verneda i la Pau, on desenvolupa la seva tasca, li diuen que a ella i al seu company de servei els paguen per passejar, però el que fan és recórrer el barri per identificar, prevenir i abordar els conflictes que puguin sorgir tant al carrer com a les comunitats de veïns i veïnes. Vam tenir una conversa sobre la convivència, sobre com es fomenten o reconstrueixen els vincles comunitaris i sobre la importància de conèixer qui viu a la porta del davant.

Manuel Delgado i la provocació

Manuel Delgado i la provocació

Fa uns mesos, revisant l’hemeroteca de la revista del Col·legi de Periodistes, vaig trobar que el Manuel Delgado, catedràtic al departament d’antropologia de la UB, va ser protagonista d’una polèmica l’any 1991 per l’emissió d’un fals informatiu a Televisió Espanyola en el marc d’un programa del qual era guionista, ‘Camaleó’. Li vaig proposar una conversa a partir d’aquella experiència per parlar sobre la provocació. Vam parlar sobre els mitjans, sobre l’acadèmia, i vam acabar donant voltes a la necessitat (o no) de l’esperança.