Select Page

Sabrina Sánchez i el treball sexual

by | 6/octubre/2020

Sabrina Sánchez i el treball sexual

 
Play/Pause Episode
00:00 / 45:15
Rewind 30 Seconds
1X

L’estiu del 2018 l’Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d’un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l’Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària d’organització d’OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

«Curiosament causa molt d’enrenou que les dones s’organitzin, però quan la patronal es va organitzar el 2004 no hi va haver tant d’enrenou. És curiós que en nom del feminisme, un goven que s’autoanomena feminista estigui posant tants impediments perquè un grup de dones tan vulnerables es pugui organitzar, quan a més a més és el seu dret constitucional», critica la Sabrina. Tot i l’existència d’associacions, defensen la necessitat d’una organització sindical: «El fet de donar-nos un estatus com a treballadores ens dóna un lloc a les taules de negociacions on es prenen decisions sobre les nostres vides».

Les visions imperants sobre la prostitució, diu la Sabrina, les situació o bé com a víctimes a ser rescatades o bé com a delinqüents. Per ella el treball sexual és una opció, dins les opcions limitades que ofereix el capitalisme. «En el capitalisme no podem triar res, tothom té les opcions limitades; tens un ventall d’opcions, i algunes en tenim més i altres en tenim més, i dins d’això cadascuna va veient què li encaixa millor, quin és el tracte millor per tu», assegura. Considera que la crítica al treball sexual té darrere un cert puritanisme. «Hi ha persones per qui el sexe no és una cosa tan central, i el podem vendre, i gaudir, i apreciar d’una altra manera».

Les crítiques a les treballadores sexuals, diu, provenen d’un feminisme hegemònic «que no surt del subjecte universal blanc, europeu, heterosexual i cisgènere». «Hi ha molta gent a qui li sona bé el feixisme i es dedica a exterminar allò diferent, i aquest feminisme punitiu no se n’adona que està aliat amb les persones equivocades». «Aprofiten el fet que per les dones trans sigui difícil tenir una feina regular, que moltes som treballadores sexuals i moltes defensem el treball sexual, per barrejar-ho tot i dir “els queers —ho barregen tot— defensen la prostitució”. Fan aquests poti-potis justament per confondre, i al final és la mateixa estratègia de Donald Trump».

Tot i això, la Sabrina és optimista. Diu que en les perifèries les lluites sí que estan connectades, i parla per exemple de les relacions entre les treballadores sexuals i les feministes migrants o decolonials, o els col·lectius LBT. «No es tracta de posar-se en plan “sóc la més víctima de les víctimes perquè pobreta de mi”, sinó de pensar quines opressions puc exercir sobre altres cossos».

Per acabar, la Sabrina assenyala que «tota aquesta batalla del treball sexual és també una batalla econòmica, perquè el poder es vol fer amb el control d’aquest treball que sempre ha estat submergit, que és difícil de controlar perquè es pot fer a tot arreu, i com diu Silvia Federici, tots els camps econòmics en què les dones poden ser independents són un camp de batalla».

[La foto de la Sabrina Sánchez és de la fotògrafa Clara Fortuny]

Segueix La Trucada

Karma Peiró i els algoritmes

Karma Peiró i els algoritmes

La Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, ha estat treballant darrerament sobre l’ús dels algoritmes de decisió automatitzada a Catalunya. Parlem sobre la seva presència en diversitat d’espais de la nostra vida, els seus beneficis, riscos i biaixos.

Sabrina Sánchez i el treball sexual

Sabrina Sánchez i el treball sexual

L’estiu del 2018 l’Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d’un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l’Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària de comunicació d’OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Hoda Dahbi i la convivència

Hoda Dahbi i la convivència

L’Hoda Dahbi és educadora social i treballadora del Servei de Prevenció i Convivència del districte de Sant Martí de Barcelona. A la Verneda i la Pau, on desenvolupa la seva tasca, li diuen que a ella i al seu company de servei els paguen per passejar, però el que fan és recórrer el barri per identificar, prevenir i abordar els conflictes que puguin sorgir tant al carrer com a les comunitats de veïns i veïnes. Vam tenir una conversa sobre la convivència, sobre com es fomenten o reconstrueixen els vincles comunitaris i sobre la importància de conèixer qui viu a la porta del davant.

Manuel Delgado i la provocació

Manuel Delgado i la provocació

Fa uns mesos, revisant l’hemeroteca de la revista del Col·legi de Periodistes, vaig trobar que el Manuel Delgado, catedràtic al departament d’antropologia de la UB, va ser protagonista d’una polèmica l’any 1991 per l’emissió d’un fals informatiu a Televisió Espanyola en el marc d’un programa del qual era guionista, ‘Camaleó’. Li vaig proposar una conversa a partir d’aquella experiència per parlar sobre la provocació. Vam parlar sobre els mitjans, sobre l’acadèmia, i vam acabar donant voltes a la necessitat (o no) de l’esperança.

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Què està passant al Brasil? D’on surten el president Jair Bolsonaro i el seu projecte polític? Amb l’Omar Thomaz, antropòleg i professor de la Universitat de Campinas, al Brasil, hem intentat abordar aquestes qüestions. L’Omar defensa que un govern com aquest, que menysprea la vida, l’hem d’anomenar feixista, i ens demana que no deixem de parlar de la situació que atrevessa el país.

Miguel Sicart i el software ridícul

Miguel Sicart i el software ridícul

Què ens aporten unes aplicacions que no imaginen solucions a problemes reals sinó que resolen problemes imaginaris? El Miguel Sicart és professor i coordinador del Centre de Recerca sobre Jocs d’Ordinador de la Universitat de Tecnologies de la Informació de Copenhaguen, a Dinamarca, i ens provoca aquesta pregunta amb un projecte amb el que crea programari ridícul. A partir d’aquest projecte, vam parlar sobre la ideologia darrere les tecnologies que utilitzem, sobre les possibilitats del joc, sobre la ‘patafísica i sobre com, en realitat, vivim en un món bastant ridícul.

Gala Pin i el poder

Gala Pin i el poder

La Gala Pin, activista veïnal i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, va acceptar molt amablement ser l’entrevistada de prova per posar en marxa ‘La Trucada’. Li vaig proposar parlar sobre el poder, i el vam abordar en diverses de les seves formes: el govern municipal, la Fundació Macba, l’organització veïnal o la policia.

Presentació: Un podcast de reflexions telefòniques

Sóc el João França, sóc periodista, i m’agradaria presentar-vos ‘La Trucada’, un podcast d’entrevistes per escoltar i aprendre de gent que fa front a qüestions molt diverses.