Select Page

Hoda Dahbi i la convivència

by | 20/octubre/2020

Hoda Dahbi i la convivència

 
Play/Pause Episode
00:00 / 45:12
Rewind 30 Seconds
1X

L’Hoda Dahbi és educadora social i treballadora del Servei de Prevenció i Convivència del districte de Sant Martí de Barcelona. A la Verneda i la Pau, on desenvolupa la seva tasca, li diuen que a ella i al seu company de servei els paguen per passejar, però el que fan és recórrer el barri per identificar, prevenir i abordar els conflictes que puguin sorgir tant al carrer com a les comunitats de veïns i veïnes. Vam tenir una conversa sobre la convivència, sobre com es fomenten o reconstrueixen els vincles comunitaris i sobre la importància de conèixer qui viu a la porta del davant.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

«La convivència, tot i que és el dia a dia, anar fent i compartint la vida amb la gent que ens rodeja, també implica una actitud una mica proactiva per part del veïnat, i això és el que intentem sacsejar o impulsar», explica l’Hoda. Sovint, lamenta, quan es parla de convivència «sembla que sigui una obligació per part d’uns quants i un dret per part de la resta, però no, això és com una dansa i ens hem de moure entre totes». «A vegades a les comunitats de veïns els hi dius: més enllà que aquesta família acaba d’arribar d’un altre país o de l’altra punta de la ciutat, els hi heu fet una presentació de quina manera us regulat com a comunitat perquè en siguin partícips? Sempre diem que si no es comparteixen les regles del joc, mai jugarem al mateix joc».

En la seva feina es troba discursos que expressen estereotips i estigmes de caire racista, masclista o de fòbia cap a les persones sense llar, però abans de tractar les persones d’una manera o una altra vol saber «què diu, com ho diu i des d’on ho diu, des de quina experiència». Ara bé, l’Hoda també remarca que «el diàleg i la construcció social i comunitària són bones eines, però també cal ser conscients que hi ha situacions que no es poden tractar des del diàleg».

Davant els problemes de convivència, és habitual que el veïnat busqui respostes punitives o securitàries, però l’Hoda defensa un abordatge de seguretat humana. De fet, la vaig conèixer en una experiència que volia promoure aquesta mirada al barri —que vaig abordar al capítol «Caminar sobre el perill» de Retrats de la Barcelona comunitària. «Malauradament encara tenim la concepció de l’administració com el pare o la mare, en què jo faig la queixa i l’administració m’ha de respondre immediatament, però ens estem oblidant de la força grupal, allò que s’ha fet sempre des de i amb la comunitat, i és important recuperar-ho».

«Hem d’estar al carrer i recuperar espais que siguin positius, perquè quan tenim unes persones amb dinàmiques negatives, en part ha estat per l’abandonament que s’ha donat per part de veïns i veïnes», reivindica l’Hoda. «Ara estem en uns barris buits, on tothom pensa en arribar als seus pisos i entén la convivència només a nivell familiar o de parella. Hem d’entendre que el que succeeix en el barri t’afecta sigui com sigui, tot i que estiguis en un barri dormitori».

L’Hoda ens deixa clar que la convivència no passa per estar d’acord en tot, perquè això seria impossible, però si per conèixe’ns i parlar; sovint les actuacions del Servei de Prevenció i Convivència passen per posar eines bàsiques per al diàleg. «Tenim dificultats per poder comunicar-nos perquè abans de parlar cridem; cada vegada més ens trobem amb gent dient el mateix però, com que s’estan escridassant, no se senten». I ens deixa una recomanació bàsica: saludar les nostres veïnes. «De la Covid-19 hem d’aprendre que vivim en societat i amb gent, i que aquesta gent té nom. Òbviament no cal que siguem amics i amigues, però el “hola veïna, com estàs?” és una calidesa que hem de recuperar».

Segueix La Trucada.

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Què està passant al Brasil? D’on surten el president Jair Bolsonaro i el seu projecte polític? Amb l’Omar Thomaz, antropòleg i professor de la Universitat de Campinas, al Brasil, hem intentat abordar aquestes qüestions. L’Omar defensa que un govern com aquest, que menysprea la vida, l’hem d’anomenar feixista, i ens demana que no deixem de parlar de la situació que atrevessa el país.

Miguel Sicart i el software ridícul

Miguel Sicart i el software ridícul

Què ens aporten unes aplicacions que no imaginen solucions a problemes reals sinó que resolen problemes imaginaris? El Miguel Sicart és professor i coordinador del Centre de Recerca sobre Jocs d’Ordinador de la Universitat de Tecnologies de la Informació de Copenhaguen, a Dinamarca, i ens provoca aquesta pregunta amb un projecte amb el que crea programari ridícul. A partir d’aquest projecte, vam parlar sobre la ideologia darrere les tecnologies que utilitzem, sobre les possibilitats del joc, sobre la ‘patafísica i sobre com, en realitat, vivim en un món bastant ridícul.

Carmen Juares i la precarietat laboral

Carmen Juares i la precarietat laboral

Hi ha persones que treballen i són pobres. Hi ha persones que treballen i no tenen garantits la majoria dels seus drets laborals. Hi ha persones que es troben en aquesta situació treballant dia i nit pràcticament totes les hores de la setmana. La Carmen Juares, confundadora de l’Associació Mujeres Migrantes Diversas coneix bé aquestes situacions, perquè ha treballat com a cuidadora interna, perquè porta anys d’activisme en defensa dels drets de les treballadores de la llar i de cures, i perquè actualment és la responsable de precarietat i noves realitats del treball de CCOO Catalunya. Parlem sobre la precarietat que pot anar de les treballadores de la llar fins als riders de Glovo o Deliveroo.

Hoda Dahbi i la convivència

Hoda Dahbi i la convivència

L’Hoda Dahbi és educadora social i treballadora del Servei de Prevenció i Convivència del districte de Sant Martí de Barcelona. A la Verneda i la Pau, on desenvolupa la seva tasca, li diuen que a ella i al seu company de servei els paguen per passejar, però el que fan és recórrer el barri per identificar, prevenir i abordar els conflictes que puguin sorgir tant al carrer com a les comunitats de veïns i veïnes. Vam tenir una conversa sobre la convivència, sobre com es fomenten o reconstrueixen els vincles comunitaris i sobre la importància de conèixer qui viu a la porta del davant.

Gala Pin i el poder

Gala Pin i el poder

La Gala Pin, activista veïnal i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, va acceptar molt amablement ser l’entrevistada de prova per posar en marxa ‘La Trucada’. Li vaig proposar parlar sobre el poder, i el vam abordar en diverses de les seves formes: el govern municipal, la Fundació Macba, l’organització veïnal o la policia.

Sabrina Sánchez i el treball sexual

Sabrina Sánchez i el treball sexual

L’estiu del 2018 l’Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d’un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l’Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària de comunicació d’OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

Què és el racisme? Com s’expressa a les nostres institucions? Amb quins objectius? En vam parlar amb l’Ainhoa Nadia Douhaibi, que és activista antiracista, investigadora, mestra i educadora social. El seu últim llibre, escrit conjuntament amb Salma Amazian, ‘La radicalización del racismo’, aborda la islamofòbia d’estat i les polítiques de prevenció antiterrorista. També forma part del col·lectiu Did L3onf – Contra la violència, un espai autogestionat per respondre a les necessitats de joves que en molts casos han passat per centres d’acollida.

Manuel Delgado i la provocació

Manuel Delgado i la provocació

Fa uns mesos, revisant l’hemeroteca de la revista del Col·legi de Periodistes, vaig trobar que el Manuel Delgado, catedràtic al departament d’antropologia de la UB, va ser protagonista d’una polèmica l’any 1991 per l’emissió d’un fals informatiu a Televisió Espanyola en el marc d’un programa del qual era guionista, ‘Camaleó’. Li vaig proposar una conversa a partir d’aquella experiència per parlar sobre la provocació. Vam parlar sobre els mitjans, sobre l’acadèmia, i vam acabar donant voltes a la necessitat (o no) de l’esperança.

Presentació: Un podcast de reflexions telefòniques

Sóc el João França, sóc periodista, i m’agradaria presentar-vos ‘La Trucada’, un podcast d’entrevistes per escoltar i aprendre de gent que fa front a qüestions molt diverses.

Karma Peiró i els algoritmes

Karma Peiró i els algoritmes

La Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, ha estat treballant darrerament sobre l’ús dels algoritmes de decisió automatitzada a Catalunya. Parlem sobre la seva presència en diversitat d’espais de la nostra vida, els seus beneficis, riscos i biaixos.