Select Page

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

by | 3/novembre/2020

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

 
Play/Pause Episode
00:00 / 45:20
Rewind 30 Seconds
1X

Què és el racisme? Com s’expressa a les nostres institucions? Amb quins objectius? En vam parlar amb l’Ainhoa Nadia Douhaibi, que és activista antiracista, investigadora, mestra i educadora social. El seu últim llibre, escrit conjuntament amb Salma Amazian, La radicalización del racismo, aborda la islamofòbia d’estat i les polítiques de prevenció antiterrorista. També forma part del col·lectiu Did L3onf – Contra la violència, un espai autogestionat per respondre a les necessitats de joves que en molts casos han passat per centres d’acollida.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Als joves que participen a Did L3onf els preocupa especialment l’accés a una situació regular i també quin ús poden fer de l’espai públic. «La policia els persegueix dia sí i dia també, perquè hi ha un prototip, una imatge de com és físicament un xaval de centre, que està molt associat a la seva criminalització, i llavors la policia els para i els persegueix independentment de si l’estan liant o no», assenyala l’Ainhoa. Això, diu, no és per una qüestió de que els policies siguin especialment racistes. «El racisme és una estructura de poder que ho travessa tot, i estableix relacions de dominació en tota la societat». «Si entens el racisme així és més fàcil comprendre quins són els interessos que hi ha perquè aquestes violències es mantinguin, atenen interessos d’un mercat capital; hi ha l’interès que l’espai públic s’ordeni o desordeni d’una determinada manera, que sempre sol ser beneficiosa pel mercat. Per exemple, en el cas dels manters el control sobre l’espai públic es fa sobre qui en fa un ús indegut segons el mercat, perquè si tenim en compte les necessitats de qui utilitza l’espai l’abordatge seria un altre».

I per què és diferent el racisme de la policia? «Perquè el seu racisme travessa un nínxol laboral concret que és l’exercici de la seguretat de l’Estat, i per tant la seva capacitat d’impacte és més gran que la d’algú que faci cargols; hi ha camps laborals que poden tenir molt més impacte en la vida de les persones, sobretot els relacionats amb el funcionariat públic i l’atenció al públic», remarca l’Ainhoa. Posa altres exemples com l’escola o la judicatura, «institucions que tenen molt de poder sobre quin tipus d’accés o inaccés a drets poden tenir determinades poblacions».

Des de fa anys, l’Ainhoa investiga el que s’ha anomenat polítiques de prevenció de la radicalització, especialment en l’àmbit educatiu. «S’està convidant el professorat a complir funcions explícitament policials, que és veure si nens i nenes, habitualment de famílies migrants i de famílies musulmanes, s’estan radicalitzant o no, però sense tenir gaire claredat sobre què vol dir aquesta idea de radicalitzar-se». Els protocols que s’apliquen a Catalunya planteja factors de risc perquè el professorat estigui alerta, però els elements assenyalats sovint són només expressions de la pràctica religiosa. No obstant, per al període per al que té dades, el protocol es va activar aproximadament un cop cada tres dies. «Tot i que es tanqui el cas, aquestes famílies, aquestes mesquites, aquestes comunitats, ja han tingut una vigilància policial durant un temps, i tenint en compte que s’està parlant de terrorisme, difícilment aquest expedient serà realment tancat i descartat.»

«Quan l’estat decideix anomenar algun tipus d’acció com a terrorisme, s’obre la porta a l’excepcionalitat», alerta l’Ainhoa, que assenyala el pes específic de la islamofòbia. «Quan l’Audiència Nacional va voler jutjar els CDRs a través de la llei antiterrorista la gent tenia molt clar que era una bogeria, però en canvi tenim moltíssima gent en presó preventiva acusada de terrorisme pel simple fet de ser musulmanes». La racialització, ens diu, porta associat un punt de dubte que no es troba amb la dissidència política, i per això està sent difícil que els moviments socials, més enllà de l’anticarcerari, incorporin aquesta qüestió a la seva agenda.

Segueix La Trucada.

[La Trucada fa una pausa de dues setmanes i torna el 24 de novembre]

Miguel Sicart i el software ridícul

Miguel Sicart i el software ridícul

Què ens aporten unes aplicacions que no imaginen solucions a problemes reals sinó que resolen problemes imaginaris? El Miguel Sicart és professor i coordinador del Centre de Recerca sobre Jocs d’Ordinador de la Universitat de Tecnologies de la Informació de Copenhaguen, a Dinamarca, i ens provoca aquesta pregunta amb un projecte amb el que crea programari ridícul. A partir d’aquest projecte, vam parlar sobre la ideologia darrere les tecnologies que utilitzem, sobre les possibilitats del joc, sobre la ‘patafísica i sobre com, en realitat, vivim en un món bastant ridícul.

Sabrina Sánchez i el treball sexual

Sabrina Sánchez i el treball sexual

L’estiu del 2018 l’Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d’un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l’Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària de comunicació d’OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Gala Pin i el poder

Gala Pin i el poder

La Gala Pin, activista veïnal i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, va acceptar molt amablement ser l’entrevistada de prova per posar en marxa ‘La Trucada’. Li vaig proposar parlar sobre el poder, i el vam abordar en diverses de les seves formes: el govern municipal, la Fundació Macba, l’organització veïnal o la policia.

Karma Peiró i els algoritmes

Karma Peiró i els algoritmes

La Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, ha estat treballant darrerament sobre l’ús dels algoritmes de decisió automatitzada a Catalunya. Parlem sobre la seva presència en diversitat d’espais de la nostra vida, els seus beneficis, riscos i biaixos.

Carmen Juares i la precarietat laboral

Carmen Juares i la precarietat laboral

Hi ha persones que treballen i són pobres. Hi ha persones que treballen i no tenen garantits la majoria dels seus drets laborals. Hi ha persones que es troben en aquesta situació treballant dia i nit pràcticament totes les hores de la setmana. La Carmen Juares, confundadora de l’Associació Mujeres Migrantes Diversas coneix bé aquestes situacions, perquè ha treballat com a cuidadora interna, perquè porta anys d’activisme en defensa dels drets de les treballadores de la llar i de cures, i perquè actualment és la responsable de precarietat i noves realitats del treball de CCOO Catalunya. Parlem sobre la precarietat que pot anar de les treballadores de la llar fins als riders de Glovo o Deliveroo.

Presentació: Un podcast de reflexions telefòniques

Sóc el João França, sóc periodista, i m’agradaria presentar-vos ‘La Trucada’, un podcast d’entrevistes per escoltar i aprendre de gent que fa front a qüestions molt diverses.

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

Ainhoa Nadia Douhaibi i el racisme institucional

Què és el racisme? Com s’expressa a les nostres institucions? Amb quins objectius? En vam parlar amb l’Ainhoa Nadia Douhaibi, que és activista antiracista, investigadora, mestra i educadora social. El seu últim llibre, escrit conjuntament amb Salma Amazian, ‘La radicalización del racismo’, aborda la islamofòbia d’estat i les polítiques de prevenció antiterrorista. També forma part del col·lectiu Did L3onf – Contra la violència, un espai autogestionat per respondre a les necessitats de joves que en molts casos han passat per centres d’acollida.

Hoda Dahbi i la convivència

Hoda Dahbi i la convivència

L’Hoda Dahbi és educadora social i treballadora del Servei de Prevenció i Convivència del districte de Sant Martí de Barcelona. A la Verneda i la Pau, on desenvolupa la seva tasca, li diuen que a ella i al seu company de servei els paguen per passejar, però el que fan és recórrer el barri per identificar, prevenir i abordar els conflictes que puguin sorgir tant al carrer com a les comunitats de veïns i veïnes. Vam tenir una conversa sobre la convivència, sobre com es fomenten o reconstrueixen els vincles comunitaris i sobre la importància de conèixer qui viu a la porta del davant.

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Omar Thomaz i el bolsonarisme

Què està passant al Brasil? D’on surten el president Jair Bolsonaro i el seu projecte polític? Amb l’Omar Thomaz, antropòleg i professor de la Universitat de Campinas, al Brasil, hem intentat abordar aquestes qüestions. L’Omar defensa que un govern com aquest, que menysprea la vida, l’hem d’anomenar feixista, i ens demana que no deixem de parlar de la situació que atrevessa el país.

Manuel Delgado i la provocació

Manuel Delgado i la provocació

Fa uns mesos, revisant l’hemeroteca de la revista del Col·legi de Periodistes, vaig trobar que el Manuel Delgado, catedràtic al departament d’antropologia de la UB, va ser protagonista d’una polèmica l’any 1991 per l’emissió d’un fals informatiu a Televisió Espanyola en el marc d’un programa del qual era guionista, ‘Camaleó’. Li vaig proposar una conversa a partir d’aquella experiència per parlar sobre la provocació. Vam parlar sobre els mitjans, sobre l’acadèmia, i vam acabar donant voltes a la necessitat (o no) de l’esperança.