Select Page
La Trucada
Ernesto Ganuza i el sorteig cívic
/

Vivim en una democràcia? I si hi ha una descrèdit de la política institucional, com podem trobar alternatives que ens portin més democràcia? És possible triar persones per sorteig perquè pensin respostes als problemes col·lectius? Són preguntes a les que intenta donar resposta Ernesto Ganuza, sociòleg, investigador de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC i membre fundador d’Antígona Procesos Participativos. Juntament amb Arantxa Mendiharat, ha escrit La democracia es posible: Sorteo cívico y deliberación para rescatar el poder de la ciudadanía, un llibre en defensa del sorteig cívic que ens mostra que és un mètode amb molta història i una realitat avui en dia a molts llocs del món.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

L’Ernesto també és coautor d’un altre llibre que es titula ¿Por qué la gente odia la política?, i prova d’explicar aquesta desafecció amb una mica de complexitat. «La gent està farta dels partits polítics i del clima que es genera al voltant del sistema polític actual, però això no vol dir que pensin que la política no importa. La gent està molt emprenyada justament perquè pensa que la política és molt important». Assenyala, però, el perill de banalitzar la política, perquè això ens pot portar a alternatives menys democràtiques, com pot ser la defensa dels tecnòcrates. Una alternativa més democràtica, seria el sorteig.

De fet, explica que el sorteig es troba a l’origen de la democràcia. Si bé explica que en el llibre no han volgut posar en qüestió que avui visquem en una democràcia, perquè s’ha assumit que una democràcia és això, recorda que «els qui fa 200 anys van inventar el sistema representatiu que tenim no parlaven de democràcia, sinó que aquest sistema el van dissenyar contra la democràcia». El model està vinculat als inicis del capitalisme, «al segle XVIII, es comença a defensar que allò públic no pot estar a càrrec de tothom, perquè tothom té coses privades a fer».

La idea del sorteig es troba principalment dues crítiques. D’una banda, que les decisions les haurien de prendre persones expertes, però «el més important perquè les decisions siguin eficients i siguin bones decisions és que el públic que les pren sigui divers, que tinguin trajectòries de vida completament diferents, per prendre una decisió el més global, eficient i democràtica possible. Això ara mateix no passa, perquè el perfil de tots els professionals de la política és molt similar», assegura l’Ernesto. D’altra banda, «la por a que la nostra veïna de sota vaig al fòrum a decidir coses per tots, i això mostra la confiança tan escassa que tenim en els nostres iguals».

El sorteig hauria de ser una eina per generar processos deliberatius en què es puguin abordar qüestions que polaritzen la societat. Per exemple, el referèndum amb què es va despenalitzar l’avortament a Irlanda partia d’una assemblea ciutadana triada per sorteig. «El procés deliberatiu funciona molt millor quan les persones que estan parlant són diverses, i a més no es coneixen. Això permet que la gent sigui molt més tolerant als arguments que diuen altres persones, o almenys que no es puguin rebutjar senzillament perquè no t’agraden», explica l’Ernesto. «Es genera una dinàmica deliberativa on es discuteix sobre arguments amb l’objectiu d’assolir una decisió el més equànime possible, que impliqui i involucri a tothom que està present».

Segueix La Trucada