Select Page
La Trucada
La Trucada
Efraín Foglia i l'internet
Loading
/

«L’internet s’ha convertit en el sistema operatiu de la societat contemporània», assegura l’Efraín Foglia, dissenyador, investigador i docent, que treballa en les interseccions entre el disseny, l’activisme de base i les tecnologies en xarxa. És membre de projectes com Guifi.net, eXO.cat o la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Considera que l’internet és «com una mena de rec sanguini tecnopolític on hem anat transvasant els nostres sabers, que ho està tocant quasi tot, i allò que no ha tocat, ho tocarà». És per això que ens convida a entendre com funciona i a pensar-hi des d’una mirada comunitària.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Vaig conèixer l’Efraín fa uns anys escrivint sobre les formacions a docents que impartia en el marc del projecte Univers Internet, al CCCB. Amb cubs de fusta, fil o cinta adhesiva, l’Efraín explicava el funcionament d’internet i convidava les participants a pensar com construirien la seva infraestructura. «Necessitem entendre com funciona això, perquè ens l’estan colant; necessitem obrir aquesta caixa negra que a més a més cada cop se sofistica més», explica, i afegeix que ens trobem en que algunes persones anomenen la tercera era d’internet, que «és un internet que ja és quasi indesxifrable, inclús per molta gent especialista, en temes d’algoritmes, criptomonedes, blockchain… tot això que encara ens allunya més».

L’Efraín explica que el seu apropament a internet té més a veure amb una preocupació per la justícia social que per la tecnologia. «Molta gent va veure en internet, com em va passar a mi als 90 amb el moviment zapatista, una tecnorevolució que, més enllà de la tecnologia, era un altre espai polític rellevant que s’havia activat, i que no tenia res a veure amb si t’agraden els estris, les antenes o els telèfons, però amb la lluita per la vida i per la terra, i allà teníem una altra arma que no estava coartada en aquell moment pels mitjans mainstream mexicans i globals». Aquesta època de l’utopia d’internet, diu, tenia a veure amb que «no era tan rellevant per al consum, i això permetia que hi hagués més experiments i més dissidència al seu interior». Ara, en canvi, «tot el que hi ha ja és element de lucre, de vigilància i de control»

El camí de la defensa de les xarxes o les tecnologies lliures, afirma l’Efraín, és el mateix que en la lluita per l’habitatge, per la terra o per inclusions de tota mena: «Pel que lluites amb aquest tipus d’alternatives és només el començament del que seguirà la generació que ve darrere teu, i és per tota la vida».

En aquesta línia, forma part de la comunitat de Guifi.net, una xarxa de telecomunicacions comunitària i autogestionada que parteix de dos preceptes: «que l’internet no pertany a les empreses de telecomunicacions, sinó que és un dret humà, i que la societat té la capacitat per construir una infraestructura que tingui normes més humanes». El projecte de Guifi.net és un exemple en què pot entrar tothom sempre i quan hi hagi acords de cooperació: «Podria entrar-hi una universitat, o una persona que venia pa, amb un col·lectiu okupa o de software lliure», diu d’una banda, i de l’altra que la propietat fos distribuïda, que cadascú es pagava el seu tros de la xarxa.

«Per mi el projecte polític seria apropar les comunitats que pensen que allò tecnològic està molt allunyat perquè se’n puguin adonar», planteja l’Efraín. Amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries, per exemple, busquen que la gent que hi participa entengui que «no només hi ha un projecte polític en els continguts, sinó també en les infraestructura: que siguin governades per tu, que siguin ètiques».

Segueix La Trucada