Select Page
La Trucada
Vane Españó i l'assistencialisme
/

La Vane Españó és presidenta de l’Associació Ubuntu, que treballa per teixir xarxa des del lleure i l’educació als barris de la Zona Nord de Barcelona. Aquests barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, que la Vane qualifica com «la perifèria de la perifèria», estan marcats per l’estigma dels més pobres i de l’exclusió social, que va acompanyat de molta intervenció social. Vam parlar sobre l’assistencialisme que sovint acompanya aquestes intervencions, i sobre com construir autonomia i empoderament més enllà de respondre a les urgències.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Ubuntu va néixer per donar resposta a la manca d’oferta de lleure educatiu en dissabte, en uns barris que durant la setmana tenen molta presència de serveis públics i d’entitats socials. Van crear un cau el 2008, que segueix en marxa, però a més avui Ubuntu és una associació amb 12 treballadores i moltes persones implicades que organitzen activitats i serveis. Vaig conèixer la Vane per parlar sobre Ubuntu per al capítol «Un barri i una cassola», sobre el lleure de base comunitària, a Retrats de la Barcelona comunitària, i ja des de la nostra primera trobada va insistir molt en qüestionar la mirada que es posa sobre barris com els de la Zona Nord.

«Des del moment en què iniciem aquests projectes intentem tenir molta cura amb totes les relacions humanes de qui estem actuant, perquè hem de ser persones possibilitadores i que sigui les famílies i infants qui tinguin el protagonisme de liderar allò que vulguin en el seu territori i intentar fugir de l’assistencialisme social», explica la Vane. Una actuació empoderadora ha de partir de la igualtat. «Si jo el que sento és que tu m’estàs fent un favor, jo sempre em sentiré en deute amb tu, i aquest deute ocasiona un malestar; hem de trencar amb això, les persones hem de lluitar per sentir-nos bé però no en deute amb res ni amb ningú. Ens estem ajudant? Evidentment que ens estem ajudant, però un a l’altre», remarca.

«A vegades hi ha massa recursos tècnics, de professionals, però en projectes que arriben i se’n van, aquí som els barris de les proves pilot, i al final això també genera desconfiança», alerta. «Com pot ser que tinguem un sistema en què l’àvia, la mare i la filla han passat per serveis socials i encara en depenen? Alguna cosa no estem fent bé, perquè el bon acompanyament ha de passar justament perquè aquestes famílies se’n puguin sortir i no dependre de ningú per sostenir-se, però estem perpetuant aquestes dependències».

Pel que fa a la imatge, la Vane lamenta que joves que tenen orgull del seu barri, que hi vulguin fer coses, tinguin vincles amb entitats, després no vulguin posar on viuen als seus currículums per evitar rebre etiquetes. «Llavors el problema són les persones que viuen en aquests territoris o hi ha una mirada des de fora que no està fent bé?», es pregunta. És especialment crítica amb la imatge que s’ha donat dels barris de la Zona Nord durant la crisi de la covid-19, tant quan s’ha parlat de la pobresa com quan s’ha parlat dels contagis. «Hauria d’estar prohibit aquest model de fer una campanya econòmica perquè els nens i nenes tinguin reforç, una campanya econòmica per menjar, una campanya econòmica per no sé què… No. Tot això tenim un estat que ho ha de cobrir i ho ha de fer d’una manera que no posi en risc ni en perill la imatge d’aquestes famílies o d’aquests infants».

«El que ens fa sortir endavant és tenir un entorn, una xarxa, uns amics, una família que t’acompanyen, i això no es treballa, i menys ara», conclou la Vane. «Al final els barris es contrueixen a partir de que la ciutadania s’empodera i vol que el seu estil de vida sigui de qualitat, i nosaltres sempre intentem acompanyar en allò que podem».

Segueix La Trucada