Select Page
La Trucada
Bet Canal i l'educació sexoafectiva
/

Assenyalar la manca que tenim, generació rere generació, d’una bona educació al voltant de la sexualitat i l’afectivitat sembla ser pràcticament un lloc comú, però no per això deixa de ser important assenyalar-ho. La Bet Canal, psicòloga especialitzada en prevenció de violències masclistes i en educació sexoafectiva, ens recorda, a més a més, que és un dret. Imparteix tallers d’educació sexoafectiva en instituts, però reivindica que és un dret per a totes les edats, i posa l’èmfasi en els deures que tenim com a societat, més enllà d’assenyalar els sospitosos habituals, com pot ser la pornografia.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

«Ara mateix és una recomanació però no és una obligatorietat treballar l’educació sexoafectiva, i depèn de la bona voluntat dels centres educatius. La majoria dels centres educatius ho intenten treballar, però ens hem de plantejar: És suficient fer un taller de dues hores a quart d’ESO o l’educació sexoafectiva comença des que neix una criatura?», pregunta la Bet. Ella té clara la resposta: cal molt més. En la primera infància això pot voler dir «començar a conèixer les parts del cos, començar a treballar el dret al propi cos, qui pot accedir al meu cos i qui no, com posem els límits o reconèixer les emocions». Però hi ha tasca educativa a fer tota la vida. «Seria la meva il·lusió poder anar a un casal d’avis i àvies, perquè segurament tenim molt a aprendre d’aquestes generacions», admet, i afegeix que «a nivell simbòlic els hi devem molts orgasmes a les nostres àvies».

Sobre algunes qüestions que solen preocupar sobre la relació d’infants i joves amb la sexualitat, convida a anar més enllà. La pornografia, per exemple, «és fruit d’un temps i d’una cultura» i cal pensar en aquest sentit. «Critiquem molt el porno, però mirem com es representa una relació sexual a les sèries i a les pel·lícules, de vegades de manera explícita encara que no es vegin els genitals; representen una penetració penis-vagina, i aquest és el nostre imaginari», lamenta la Bet. També aborda les crítiques al reggaeton: «Quan professorat o famílies es posen les mans al cap, per mi la pregunta és: Per què et poses les mans al cap? El missatge d’aquesta lletra és masclista? Podria ser que sí, però també podria ser que estigui parlant explícitament de sexualitat, i això et connecta amb la teva motxilla de vida». La sexualitat, assegura, «continua sent un tabú, i per les persones adultes que acompanyem a la infància i a l’adolescència també ho és».

Assegura que al jovent li sorprèn molt positivament quan entra algú a l’aula per parlar de la sexualitat des del plaer. «Hem de superar aquesta educació sexoafectiva que a moltes ens han explicat de “Vigila que et pots quedar embarassada!”, que tenir sexe és la penetració d’un penis amb una vagina, entre un home i una dona cis, i que pots agafar ITSs. Hem de superar aquesta sexualitat coitocèntrica, cisheteronormativa, i que relaciona la sexualitat amb la por i el risc», reivindica.

Segueix La Trucada