Select Page

General

Brigitte Vasallo i la classe

Brigitte Vasallo i la classe

Tant en el seu darrer llibre, ‘Lenguaje inclusivo y exclusión de clase’, com a la seva primera peça teatral, ‘La Trilogia de Naxos’, parla sobre «venir de pobre». Assumeix que «Dir-ho com a barcelonesa blanca pot semblar gairebé una frivolitat», però reivindica la memòria de la misèria que van patir moltes famílies com la seva a causa del franquisme i el desenvolupament del capitalisme liberal, i com això marca la seva història i les seves oportunitats. Parlem sobre classisme i sobre com es present en el llenguatge, en la política o en la producció cultural.

Iñaki Garcia i les aliances

Iñaki Garcia i les aliances

A l’inici del carrer de la Cera, al barri del Raval de Barcelona, s’hi pot trobar des del 1987 El Lokal, una llibreria i botiga de discos, roba i fanzine alternatius, però sobretot un espai per conspirar per la revolta. Allà dins, una de les persones que hi trobarem és l’Iñaki Garcia, activista veïnal, un dels fundadors del Lokal, i sobretot un referent en les lluites socials a la ciutat. Parlem sobre què vol dir ser llibertari, com es construeixen aliances des de la generositat, quan s’encenen les revoltes i com gestionar les frustracions.

Irene Sabaté i l’habitatge

Irene Sabaté i l’habitatge

L’habitatge és una preocupació que vivim en el nostre dia a dia i —per sort— és cada cop més present en el debat polític, però més enllà de la urgència, també convé que hi posem una mirada més reflexiva. La Irene Sabaté Muriel, antropòloga, professora a la UB, membre de la junta de l’Observatori DESC i una de les fundadores del Sindicat de Llogateres, ens ajuda a pensar sobre què és un habitatge adequat, o sobre si tenim o no la capacitat de decidir com volem viure.

Layla Martínez i les utopies

Layla Martínez i les utopies

Torna La Trucada amb una entrevista que busca il·luminar-nos el camí i mirar el món —que està força fotut— amb més optimisme. La Layla Martínez, escriptora i editora a Levanta Fuego, va escriure el 2020, en ple confinament, un llibre titulat ‘Utopía no es una isla’, que busca oferir-nos un catàleg de mons possibles perquè deixem de pensar que el futur només pot anar a pitjor.

Asmaa Aouattah i la migració

Asmaa Aouattah i la migració

L’Asmaa Aouattah és escriptora, autora del llibre de contes ‘L’etern retorn’ i del poemari ‘Entre cendra i foc’. Hi parla sobre la migració i sobre la seva terra, el Rif. És llicenciada en filosofia i treballa com a agent d’igualtat al Consell Comarcal del Maresme, on viu des de fa més de 15 anys. Vam parlar sobre com es viu la migració, amb una mirada irònica i també amb enyor, així com del Moviment Popular Rifeny, el Hirak Rif, al qual dedica el seu poemari i que ha de viure des de la distància.

Bet Canal i l’educació sexoafectiva

Bet Canal i l’educació sexoafectiva

Assenyalar la manca que tenim, generació rere generació, d’una bona educació al voltant de la sexualitat i l’afectivitat sembla ser pràcticament un lloc comú, però no per això deixa de ser important assenyalar-ho. La Bet Canal, psicòloga especialitzada en prevenció de violències masclistes i en educació sexoafectiva, ens recorda, a més a més, que és un dret. Imparteix tallers d’educació sexoafectiva en instituts, però reivindica que és un dret per a totes les edats, i posa l’èmfasi en els deures que tenim com a societat, més enllà d’assenyalar els sospitosos habituals, com pot ser la pornografia.

Vane Españó i l’assistencialisme

Vane Españó i l’assistencialisme

La Vane Españó és presidenta de l’Associació Ubuntu, que treballa per teixir xarxa des del lleure i l’educació als barris de la Zona Nord de Barcelona. Aquests barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, que la Vane qualifica com «la perifèria de la perifèria», estan marcats per l’estigma dels més pobres i de l’exclusió social, que va acompanyat de molta intervenció social. Vam parlar sobre l’assistencialisme que sovint acompanya aquestes intervencions, i sobre com construir autonomia i empoderament més enllà de respondre a les urgències.

Ernesto Ganuza i el sorteig cívic

Ernesto Ganuza i el sorteig cívic

Vivim en una democràcia? I si hi ha una descrèdit de la política institucional, com podem trobar alternatives que ens portin més democràcia? És possible triar persones per sorteig perquè pensin respostes als problemes col·lectius? Són preguntes a les que intenta donar resposta Ernesto Ganuza, autor, juntament amb Arantxa Mendiharat, de ‘La democracia es posible: Sorteo cívico y deliberación para rescatar el poder de la ciudadanía’, un llibre en defensa del sorteig cívic que ens mostra que és un mètode amb molta història i una realitat avui en dia a molts llocs del món.

Carmen Juares i la precarietat laboral

Carmen Juares i la precarietat laboral

Hi ha persones que treballen i són pobres. Hi ha persones que treballen i no tenen garantits la majoria dels seus drets laborals. Hi ha persones que es troben en aquesta situació treballant dia i nit pràcticament totes les hores de la setmana. La Carmen Juares, confundadora de l’Associació Mujeres Migrantes Diversas coneix bé aquestes situacions, perquè ha treballat com a cuidadora interna, perquè porta anys d’activisme en defensa dels drets de les treballadores de la llar i de cures, i perquè actualment és la responsable de precarietat i noves realitats del treball de CCOO Catalunya. Parlem sobre la precarietat que pot anar de les treballadores de la llar fins als riders de Glovo o Deliveroo.